We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Perif​è​ria

by Clara Peya

/
  • Record/Vinyl + Digital Album

    Els 100 primers compradors del vinil rebran una làmina original il·lustrada a mà per Clara Peya acompanyant el disc.

    Los primeros 100 compradores del vinilo recibirán una lámina original ilustrada a mano por Clara Peya acompañando el disco.

    Includes unlimited streaming of Perifèria via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 3 days
    Purchasable with gift card

      €20 EUR

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of Perifèria via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 3 days
    Purchasable with gift card

      €15 EUR or more 

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

1.
¿Quién se atreve a hablar de periferias? Un fluir distinto en cada arteria Un soy de dentro pero fuera Un pertenezco sin madera Un no me ves y sobrevivo Es remar ¿Quién se atreve a hablar de un extrarradio? Un atrevimiento legendario Una ecuación con mal producto El resultado de estar mudo Un te molesta esta presencia Es remar Pero de eso yo no se si puedo hablar… Y tu sigues salvando las distancias matando la abundancia del querer Y yo sigo trenzándome los dedos Pisando los deseos de luces silvestres De heridas que curan al ser descubiertas De noches volcán ¿Quién se atreve a hablar de lejanías? Esa sensación de muerte en vida Ese mirar que está vacío Ese esperar que es infinito La soledad con cuerpo y cara Es remar Pero de eso yo no se si puedo hablar Y cultivas quilómetros de asfalto Silencios que son saltos sin colchón y yo sigo soplando las cenizas Cosiendo margaritas que lanzan al viento Respuestas marchitas último aliento De noches volcán ¿Quién se atreve a hablar?
2.
Ni el mar 03:22
Em capbusso al fons del mar Per no veure res més d’aquest parany tenyit de somnis que ens van grans Aquí tot és calma i no hi ha crits només bombolles que entre els dits es mouen i em van seduint Y la por es confon amb el dormir nedar és sinònim de coixí l’oxigen neix del fons marí Les profunditats remouen tots els fonaments miro al voltant i l’equilibri és permanent L’aigua al coll em fa pensar que si tu no hi ets.. ni el mar i ballar és més fàcil que aplaudir la llibertat té forma i fil l’expressió és fa amb tots els sentits La ferida oberta és sacrament i el joc es mou entre les dents la bogeria és reglament L’aigua al coll em fa pensar que si tu no hi ets.. ni el mar
3.
La Niña 03:37
Ya nació y le temblaban los oídos de dolor Que la voz que la mecía con descaro le asustó Y al crecer su extraño vicio era mirar una pared Y ocupar menos espacio que una aguja en un pajar Niña que convertiste el alimento en tu lamento y decidiste que vivir era un invento y que el comer era el desierto dónde desaparecer Niña que nunca hablaste para ser como la espuma Que se evapora con los rayos de la luna Porque sabe que en la noche es más difícil existir Te salvó un lobo aullando entre las luces de neón Que cosió aquella herida que apretaba la razón Y ya mayor te acostumbraste a un nombre fácil de Escuchar Pero al volar aún te giras si alguien grita Soledad Niña que cuando duermes y no estás acompañada Llenas de gotas las esquinas de tu almohada El espejo de tus ojos te dibuja el verbo huir Niña que decidiste serle fiel a las hormigas Que poco a poco van llenando sus barrigas Porque saben que el invierno es primo hermano del sufrir
4.
Caus 03:54
Caus i et doblegues l’espatlla Mentre jo miro els ocells Caus dissimules al caure Però se t’ha esquerdat la pell I al caminar ara arrossegues Tantes paraules com dolor Però aquells ocells que ahir vaig veure Amb la tempesta avui no hi són Caus i les galtes et sagnen Mentre jo miro les flors Caus dissimules al caure Però el que cou ara és el plor I als ulls s’hi dibuixen trinxeres Que estan tenyides d’un verd trist Però les flors que van créixer tan lliures Algun veí les ha collit Jo et volia donar el cel i fer un jardí ple de miralls I tu volies simplement recolzar el cap per descansar Caus i aterres de cara Mentre jo miro els vaixells Caus dissimules al caure Però se t’han partit les dents I al explicar ara es confonen Les penes i les addiccions Però aquell vaixell que ahir surava Es precipita cap al fons Jo volia ser vaixell i navegar-te tot el caos I tu volies simplement recolzar el cap per repòs
5.
Tengo las costillas de cristal cruje la memoria al respirar Puse sangre en un papel Y ahora el llanto se hace piel Y sonrío para no llorar Me pellizco para desviar la atención Y darle cuerda a la imaginación Silbo ahuyentando la emoción Ser cuerpo de hierro es religión Sostener litros de mar Es mas fácil que flotar Y sonrío para no llorar Me pellizco para desviar la atención Y darle cuerda a la imaginación Me acaricio para remediar Esta herida que hago sin pensar que es peor Ser escudo que ser obsesión
6.
No tiene manos para curar heridas No tiene piernas para cruzar la vida No tiene ojos que le lean el alma Ni tiene oídos para abrazar palabras No tiene pechos para quemar el aire Ni tiene ganas que otro cuerpo le baile Y lleva atados muñecas y tobillos Quiere ser ave, pero no encuentra nido ..Y no quiere vivir ..Y no quiere morir Es mujer frontera es horizonte Es una autopista que separa sur y norte Es un trabalenguas en tu boca Es dos hemisferios es lugar de maniobra Es punto y seguido, pero a parte Es túnel eterno es hielo en pecho y se hace arte Es punto y aparte pero sigue Es la cuerda floja que se tensa en el declive Tiene un vacío que le arruga la frente Es un espejo del llanto de la gente Tiene dos muelas herencia de su abuelo Que por las noches pelean contra el miedo Y tiene crisis si se moja los dedos Pero quisiera ahogarse en un desierto Quiere ser polvo mucho antes que ser nada Y ser despojo mucho antes que olvidada …Y no quiere vivir …Y no quiere morir Es mujer frontera es horizonte Es una autopista que separa sur y norte Es un trabalenguas en tu boca Es dos hemisferios es lugar de maniobra No tenia nombre no tenia edad llevaba los años de la libertad caía la guerra con toda su fuerza mientras mi madre cruzaba esta tierra Antes que el mundo fuera de piedra, antes que los muros fueran la vergüenza, antes que el cielo llorara sin tregua y el piso gritara por las mil muertas. Hermana amigas y compañera atravesando lejana frontera pero la vida jamás se destierra siempre se lleva donde se quiera. Plantar un mundo con miles de frutos donde quepamos todas o ninguno mujer del borde mujer del norte del sur mujer sin pasaporte mujer del borde mujer del norte del sur mujer sin
7.
Mur 05:13
8.
Huracán 03:28
Me despierto entre la niebla que has dejado en las costuras de mi cama, de mis manos, de las noches que son dudas y me acuerdo del deseo de volar sin tener alas de ser noche en los lugares donde brilla la mañana y me asalta la locura de estar sola en esta lucha de ser piel de la serpiente que se cambia y se desnuda y que se pierde entre los bosques sin que nadie le de nombre que ser nombre es una meta para el ego de los hombres huracán que llegas… y huracán que arrasas... y huracán que quemas… y destrozas campos de trigo que estaba tierno. y tejer ahora es deporte y mas que nunca si hace frío que las grietas de la luz a veces cierran el camino que el recuerdo no es recuerdo si no tiene tu carisma que el pasado está pintado de canciones que sin destino y el asalto está perdido porque falta el otro lado que ha salido a buscar sol porque aquí llueve todo el rato y ser valiente te define porque sabes que el abismo es estar cerca de una yegua que desboca a todo cristo huracán que llegas… y huracán que arrasas... y huracán que quemas… y destrozas campos de trigo que estaba tierno.
9.
Fas l’amor a poc a poc Mirant-me als ulls Sense dir res Que a fora el fred no calla Fas l’amor i al fer l’amor La soledat Fa un pas en fals I torna a entrar a la cambra Però no ens van avisar Que també érem humans Quan ens crèiem àngels Qui ens havia de dir Que ens podíem morir Quan ens crèiem àngels Fas l’amor i entre les mans La història es fon Suem el plor Bevem enyor i ràbia Fem la mort i al fer l’amor Els ulls són pous Se’ns crema el cos Les cendres són l’orgasme Però no ens van explicar Que mai podríem volar Quan ens crèiem àngels Qui ho hagués esperat Que seriem remat Però no ens van avisar Que també érem humans Quan ens crèiem àngels Qui ens havia de dir Que ens podíem morir Quan ens crèiem àngels
10.
Si la luna 04:11
Desde que te has ido ya no nacen flores en ningún rincón de la estación fueron germinando todas tus cenizas para que me acuerde de tu olor el pasar de oruga a mariposa para ti eran alas para mi una pena para ti este salto era un regalo per yo no vuelo yo me he quedado si la luna pudiera hablarme me contaría como alcanzarte de esta lejanía solo se me olvida tu voz y tu manera de soñar mirabas al cielo esperando el día en que las aves te iban a guiar tu cárcel era un cuerpo abandonado limitando al viento, molestando al aire te juro que respeto tu oleaje pero no comprendo acabar aquí el viaje Si la niebla pudiera verme me contaría como quererte si la luna pudiera hablarme me contaría como alcanzarte Si la niebla pudiera verme me contaría como quererte si la luna pudiera hablarme me contaría como cantarte
11.
Ha mort l’amor S’ha despistat Ha alçat el vol I s’ha estimbat S’ha despenjat I ha tallat caps S’ha desbordat I s’ha ofegat S’ha perdut l’amor Mentre es feia tard Si el veieu li dieu Que l’estic buscant Ha mort l’amor desesperat S’ha tornat gel I s’ha obtusat S’ha desmembrat Amb precisió S’ha desplomat I s’ha esclafat S’ha perdut l’amor Mentre es feia tard Si el veieu li dieu Que l’estic buscant S’ha perdut l’amor en un son lleuger Si el veieu li dieu Que confio en ell

credits

released February 26, 2021

Música i lletres: Clara Peya

Producció: Vic Moliner, Didak Fernández i Clara Peya a Estudi Olivera

Post-producció: Vic Moliner

Mescla: Panxii Badii

Masterització: Víctor García / Ultramarinos



Pianos i sintetitzadors: Clara Peya

Veu: Henrio (Enric Verdaguer)

Baix elèctric i sintetitzadors: Vic Moliner

Bateria: Dídak Fernandez

Veu a ‘Mur’: Marc Vilajuana


Assessorament i revisió de lletres: Èlia Farrero

Disseny: Ainara Beristain i June Baonza

Enregistrat als Estudis Ground per Jaume Figueras i a Olivera Estudi per Vic Moliner

license

all rights reserved

tags

about

Vida Records Barcelona, Spain

Segell adjacent del Festival Vida, que emprèn la seva faceta discogràfica per a donar suport a bandes que conformin la línia editorial que s'ha anat traçant durant tot aquest temps.

La responsabilitat que ens marquem amb aquest nou projecte és difondre al màxim la cultura underground del nostre territori i empènyer als músics que són dins d'aquest projecte a la seva professionalitat.
... more

contact / help

Contact Vida Records

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Perifèria, you may also like: